Hola famílies 👨👨👧👦
Tot i que la voluntat de l’AMPA era gravar la xerrada de la Sílvia Palou sobre límits i afecte realitzada el passat dia 20 per tal que la gent pogués visualitzar-la online a demanda, hi va haver un problema tècnic i no ha estat possible. Us demanem disculpes 🙏 i esperem poder oferir-vos les gravacions de les properes xerrades que es facin.
Tan mateix, hem pensat que podria ser útil tenir el resum en forma de notes que vam poder prendre la gent que hi vam assistir.
Primeres preguntes que ens hem de plantejar.: Quins límits tinc jo com a adult? Quina és la capacitat de posar límits? quins ens posem a nosaltres mateixos?
Naixem fusionats amb la mare i anem madurant fins arribar a la diferenciació / autonomia.
Els límits ens serveixen per saber:
- Com soc i qui soc?
- Què necessita el nostre organisme a nivell físic, sensorial, emocional. Sostenir, contenir.
Primer és necessari poder trobar un lloc a la família per poder anar cap enfora. Els límits ens serveixen per conviure amb el nostre entorn, per sentir-me segura quan em relaciono amb el meu entorn. Dins i fora, possibilitat de generar una frontera
Autoritat entesa com a marcatge de límits que ens donen possibilitats. El límit marca l’entorn de seguretat suficient perquè no sigui perillós. En un entorn segur els infants es poden desenvolupar de manera lliure. “Hi ha coses que no pots decidir perquè encara ho estas aprenent”
Quan exercim de pare o mare, influeix la nostra pròpia vivència com a fill o filla, de les pròpies expectatives que ens vam crear de com seriem pare o mare. És important poder traspassar l’expectativa del que s’espera de nosaltres com a pares.
Quan un nadó arriba al món no ve sol, ve acompanyat de la historia familiar, de les herències de la pròpia família, a nivell sistèmic i genètic….
Tendim a compensar el que ens ha faltat/sobrat o bé a repetir patrons viscuts.
Els infants fan servir els límits per comuncar-se, per expressar-se d’una forma indirecta. Que ens estan dient els infants quan ens busquen el límit? Què hi ha darrera la provocació?
- Tenen necessitat de reafirmació, diferenciació
- Demanen presencia absoluta nostra. A través de la provocació del limit, quan m’enfado, em tenen al 100%.
- Pot ser la necessitat necessitat d’explosionar per haver contingut emocions.
Si posem el límit des de la panxa, ens posem al mateix nivell. NO és educatiu. Per gestionar-ho de manera respectuosa, hem de poder baixar l’adrenalina. Es pot fer “temps fora” per rebaixar la tensió. Si ets capaç d’autoregular-te, ho enyenses al teu fill també. Modelatge. Tenim impuls primari quan ens passem, necessitem compensar allò que no hem fet bé com a pares. Està bé disculpar-se però sense entrar en una constant dinàmica ja que sinò ens fem un embolic nosaltres i els hi fem a ells.
Importància d’escollir les batalles. Pensar bé quins son els límits essencials, innegociables, els que no tenen pacte possible. I també pensar quins son flexibles, pactables, progressius… important educar en la flexibilitat com a modelatge, no només en la rigidesa.
Necessitat de posar limits des de l’humor, és una eina molt útil. Aquesta generació ens trobem amb la por a posar limits i la culpa per imposar. És important posar límits sostenibles.
